Dimecres. Surto ràpida i ansiosa de casa, com sempre, faig tard. Fa poc més d'un mes que no el veig, però tinc la sensació de què és el primer cop que ens trobarem. És una segona primera vegada, quin sentiment més estrany. Pujo al cotxe i emprenc el camí cap a l'aeroport. A cada semàfor que paro em miro al mirall, vull estar perfecta. Arribo, per fi. Els tres primers pisos de l'aparcament estan plens, com hi pot haver tanta gent? Passen 10 minuts de l'hora acordada però encara no m'ha dit res, pot ser és que l'avió porta retràs. Entro a la terminal, VY3910 landed at 15:45. És ell, fa més de vint minuts que m'espera.
El busco amb la mirada però hi ha tantíssima gent que és impossible reconèixer algú. A la porta per on toca sortir no hi és. Un grup d'alemanys amb pantalons curts i carregats fins les orelles col·lapsen el passadís. Els meus nervis van en augment, on s'ha ficat? Deu haver tingut problemes amb l'equipatge? Em recorro els interminables corredors dos cops, ni rastre. El mòbil el té apagat... Em rendeixo, no entenc res. Ho has fet mai en uns banys públics? Reconec aquesta veu, somric. M'abraça per darrera tan fort que quasi bé no em deixa respirar, però més igual, ara ja estem junts.
Els seus llavis, dolços i calents, busquen els meus desesperadament. Les mirades es creuen i ara sóc jo qui l'apreta, contra meu. Tenia ganes de tu. Caminem agafats de la mà fins al cotxe. Fa massa bon dia com per anar a casa, decideixo seguir conduint, el portaré a veure el mar. Per què no et treus l'abric? No responc. Paro el cotxe i la ràdio, vull sentir-lo només a ell. Despassa amb suavitat la cremallera. L'expressió l'hi canvia en qüestió de segons quan descobreix que baix aquell tros de tela, no hi ha res més. Es mossega el llavi inferior. Vull ser jo qui mossegui aquells llavis.
Em mira amb cara de no haver trencat mai un plat, però uns quants centímetres més avall, sota la meva mà, el seu cos demostra que no en té res d'innocent. He despert la seva sed i, això, m'encanta. M'acaba de treure l'abric amb quatre manotades i es troba amb el meu cos nuu, humit, només un fines mitges que m'arriben a mitja cuixa. El tornen boig, ho sé, però és que a mi encara m'excita més veure'l així.
M'assec sobre ell, el rodejo amb les cames. Vull fer-te l'amor l'hi dic, mentre em fico dos dits seus dins la boca. Em besa l'orella, em llepa el coll, em mossega els mugrons... Als pocs minuts la roba ha desaparegut, cos a cos. Em retiro, em poso de genolls, me'l miro i faig que vagi entrant poc a poc dins la meva boca, l'apreto. Sento com cada vegada és més i més dur, com va creixent. I comença el joc: amunt i avall, avall i amunt... els meus llavis el rodegen suaument. Xuclo, mossego, el faig entrar fins el fons, l'hi mantinc uns segons.. Ell sospira i em mira, em retira el cabells de davant la cara. El miro. Cada vegada respira més dificultosament, tanca el ulls. Espera! Vull entrar dins teu, m'agafa de la cintura i amb una força sobrehumana em gira i m'asseu sobre ell. Els nostres cossos encaixen per formar-ne un de sol. Em té agafada pels pits, m'ajuda a moure'm. Entra i surt, entra i surt... com en una batalla sense fi. Això voldria, que no s'acabés mai.
Vull que em folli eternament. El meu cos ja no pot reprimir els gemecs, m'allibero. Ell respira a la meva orella, gemega, sospira. Oh sí. Els nostres cossos cremen, cada cop estem més junts, pell contra pell. La seva mà baixa en picat a la meva entre-cama. Els gemecs es confonen, és impossible destriar els dos cossos. Suor. Moviments cada vegada més ràpids. Carícies. Saliva. Tiro el cap enrere, ell em mossega el coll. M'apreta encara més fort contra ell, no puc més. El miro fixament al ulls, l'hi poso les mans sobre els meus pits, escorre't dins meu. Els gemecs s'han convertit en crits ofegats per la immensitat del mar. Tensió. Explosió... orgasme. M'encanta follar-te. Somric i m'abraça. Estem junts, de nou.
