Just feia uns quants minuts que havíem deixat de parlar, però jo, amb més ganes de tu que mai, no he pogut evitar enviar-te un missatge al mòbil:
- No, no porto bragues.
Pot ser t'esperaves alguna cosa semblant, la conversa de minuts abans no anava desencaminada del tema, però imaginar-me la teva reacció davant ell m'excita. Has tardat segons en contestar-me:
- Qui t'ha parit... em poses tan calent quan em dius aquestes coses.
El que tu no sabies, és que des de molt abans d'enviar-te aquell missatge, la meva mà em recorria el cos. Et mirava als ulls, sense que tu te n'adonessis, i imaginava que aquella mà era teva. La resposta immediata ha precipitat aquella mateixa mà sota la falda. A través de les mitges noto l'escalfor. Inevitable calfred quan la pell gelada entra en contacte amb el meu cony, humit. Em començo a acariciar, suaument, mentre tu et mossegues el llavi, qui sap si t'imagines el que estic fent. Tímid i discret, un dit ha començat a entrar, després el segon, i el tercer... pensant que eres tu qui estava dins meu. Cada vegada més molla, cada vegada més excitada, no puc deixar de mirar-te. La respiració se m'accelera al ritme de la mà. Sembla que encara no m'has descobert, però pensar que ets conscient del que està passant m'encanta. Tot el cos se'm tensa, els pèls se'm posen de punta, no puc mantenir els ulls oberts... sento que m'esvaeixo. Vull escorre'm apretan-te contra mi.
