Plàtans i flams

Són les 22:46, ens mirem per la webcam, ella, sempre tan bonica amb el mocador al coll, m'explica que ja ha fet el primer relat d'aquest bloc, i jo me la miro i em pregunto què hi deu haver escrit en aquell relat, que la faci estar tan vermella i acalorada.

Me l'acaba passant, jo l'obro de seguida i hi veig la raó per la qual ella estava tan vermella, m'hi poso jo també per l'escalfor que m'envaeix el cos, i faig un somriure murri que ella perceb a través de la imatge virtual. Desplaço la meva mà cap al meu sexe, latent i ara ja, calent... poso la mà per dins els calçotets i em palpo el membre dur, suat, calent com el ferro roent. No li dic, però m'estic masturbant mirant-la i imaginant-me allò que ha escrit, imaginant-me l'escena que ella descriu amb la meva imaginació, no vull dir-li que m'estic fent una palla, però sembla que ella ho sospita, però sé que no m'ho preguntarà.

Se li talla l'emissió i jo continuo amb el meu treball manual, ara obrint un dels vídeos que tenim gravats, masturbant-me cada vegada amb més força, fins que arriba l'hora de corre'm i omplir-me la panxa de llet.

M'agradaria que fos ella qui estigués sota meu, per poder-li escampar els meus fluids per l'esquena o entre els pits, els quals desitjo menjar, el proper cop que ens podem veure.

Tinc ganes que te la posis a la boca i te la mengis com si fos un plàtan, el plàtan més bo del món... tinc ganes de menjar-me els teus pits com si fossin flams que es desfan dins la meva boca.

Ens veurem dimarts que ve.